Un home treballant en el conreu de les vinyes davant l'antiga torre circular de Sant Gervasi i de l'ermita de Sant Gervasi, a la muntanya d'Adarró (Vilanova i la Geltrú). La torre és coetània a la Torre d'Enveja, ambdues ja existents al segle XII. Actualment, ha desaparegut, integrada a la finca del Xalet del Nin, construït l'any 1913. Amb l'arribada del ferrocarril (1880) es va construir un túnel just sota la torre anomenant-se el túnel "Foradada de Sant Gervasi”.
Vista de la costa de Vilanova i la Geltrú on es veu el turó d'Adarró, amb l'antiga torre de Sant Gervasi en primer terme i, a l'esquerra d'aquesta, l'ermita del mateix nom. Al fons es veu Vilanova i la Geltrú amb la seva platja i, encara més enllà, el far de Sant Cristòfor.
Vista de la costa de Vilanova i la Geltrú on es veu el turó d'Adarró, amb l'antiga torre de Sant Gervasi en primer terme i, a l'esquerra d'aquesta, l'ermita del mateix nom. Al fons es veu Vilanova i la Geltrú amb la seva platja i, encara més enllà, el far de Sant Cristòfor.
Vista de l'antiga façana de l'ermita de Sant Miquel amb la creu de terme al seu davant. Hi ha referències històriques d'aquesta ermita a l'any 1211 i més endavant a l'any 1344. Durant la guerra amb França el 1810, l'ermita es enderrocada; posteriorment l'any 1870 va ser reconstruïda novament sobre els antics fonaments. És considerada la més antiga de tota la muntanya de Montserrat.
Capella dels Sants Apòstols (Monistrol de Montserrat)
Creu
Ermita
Capella construïda al segle XVI a Montserrat. Va ser destruïda durant la Guerra del francès. Es va reedificar l’any 1858 i restaurar el 1907. Amb l’inici de la Guerra Civil espanyola, l’any 1936, va ser enderrocada.
Capella de Sant Iscle i Santa Victòria (Monistrol de Montserrat)
Ermita
L'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Montserrat es troba en l'extens jardí del monestir de Montserrat. Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 933, quan el comte Sunyer el va posar sota la tutela del monestir de Santa Maria de Ripoll, juntament amb les esglésies de Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere. Posteriorment va passar a dependre del monestir de Montserrat. Entre els segles XV i XVI fou utilitzada com hospital de peregrins i posteriorment es convertí en capella del cementiri. Durant la Guerra del Francès es va utilitzar com a polvorí, el que va provocar moltes destrosses.
Vista de l’ermita de Sant Pau des de l’altra banda del riu Cardener. La capella de Sant Pau és un edifici religiós d’origen gòtic que es troba a l’actual barri de Sant Pau de Manresa. Va ser construïda l’any 1308, sota l’advocació de Sant Marc i Santa Bàrbara. Poc després s’hi va traslladar una leproseria. El desplaçament va estar causat per la fundació del monestir de Santa Clara (1322) en el lloc on es trobava el centre hospitalari. Al 1412, la capella va ser cedida pels consellers de la ciutat a uns ermitans de Montserrat, que van canviar-ne l’advocació per la de Sant Pau. Al segle XV, va instal·lar-s’hi un priorat cistercenc, a causa de l’arribada d’uns monjos del monestir de Santa Maria de Valldaura. Als voltants de l’any 1700, l’ermita i els seu entorn van ser comprats per la Companyia de Jesús. El 1767, amb l’expulsió de la Companyia de Jesús decretada pel rei Carles III, el conjunt fou confiscat per les autoritats reials, passant a mans particulars mitjançant subhasta.
Text al revers: Manresa 25. San Pablo.
Ermita de Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat)
Estereoscòpia
Fortí
Fortí de Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat)
Torre de telegrafia
Vista de l’antiga ermita i fortí de Sant Pere Màrtir, avui en dia desapareguts. També va servir de torre de telegrafia òptica per a línies civil i militar.
Text: 1924. 5 octubre. Sant Pere Martre. Perspectiva del castell cap a Pedralbes.
Part lateral de l’ermita de Sant Ramon, a Sant Boi de Llobregat, i vista de la carretera i el bosc
Text: St. Boy. St. Ramón. Un costat d’hermita carretera bosc
Panoràmica de la ribera de Lin des de més amunt de l’ermita, a la Vall d’Aran. Agost de 1924.
Text: 1924. Agost. (Vall d’Aràn). Bellisima ribera de Lin. Panorama de la ribera dés mes amunt de l’ermita