La font de la plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l'enjub, quatre fonts, dos sortidors, un cóm i damunt del qual hi ha una capella d'època posterior que s'aixeca a la plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona. Es troba al mig de la plaça per bé que no pas en el centre geomètric de la mateixa sinó desplaçat cap a la banda de ponent. Antigament va ser coneguda amb el nom de font Major. El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d'aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l'aigua de la llavors coneguda com la font de Mirabella. En un document datat l'any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d'amplada i dos de llargada. Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d'un aqüeducte sobre la riera d'Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: aquesta (actualment coneguda com la font Major, la font de l'Església (actualment la font de la plaça de la Catedral) i la font del Castell (font de la plaça Sant Isidre). La primera de les tres que es va construir va ser aquesta. Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella i al segle XVII els veïns hi van construir damunt la capella dedicada al patró de la plaça. L'aigua que vessava de la font s'escolava cap al riu Negre per un rec que baixava pel mig del carrer que surt del racó nord de la plaça i d'aquí el nom amb què encara actualment se'l coneix: el carrer de la Regata. Text a l'etiqueta a l'anvers (en vertical): Plaça de san Juan. Solsona. Text a l'etiqueta a l'anvers: 18.

Antic pont de Sant Joan, a la carretera de Berga a Cardona, damunt el Cardener. Antigament, com es veu a la imatge, era de 6 arcs i actualment, refet, de 9. Va ser construït en el segle XV per a facilitar les comunicacions, donant pas a distints camins rals de ferradura endreçats a l'altra part del Cardener. Els camins anaven cap a Serrateix, Casserres i Berga, cap a Solsona, la Vall de l'Aigua d'Ora i Busa i cap a Sant Llorenç de Morunys. Es pot veure, també a la imatge, una bona colla de dones fent bugada directament al riu Cardener, la fàbrica d'El Paperer sota una de les arcades i la casa del Molí dels Horts, al cap del pont, que feia les funcions d'hostal durant molts anys i la capella de Sant Joan, construïda l'any 1576. Text a l’etiqueta a l’anvers: Pont de San Juan. Cardona.

Antic camí de Cardona a Su i El Miracle, al municipi de Riner. Es pot veure la Torre de Meer i la capella de la Pietat. Text a l’etiqueta a l’anvers: Camí de la Torre de Mer y Pietat. Cardona.

Capella construïda al segle XVI a Montserrat. Va ser destruïda durant la Guerra del francès. Es va reedificar l’any 1858 i restaurar el 1907. Amb l’inici de la Guerra Civil espanyola, l’any 1936, va ser enderrocada.

L'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Montserrat es troba en l'extens jardí del monestir de Montserrat. Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 933, quan el comte Sunyer el va posar sota la tutela del monestir de Santa Maria de Ripoll, juntament amb les esglésies de Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere. Posteriorment va passar a dependre del monestir de Montserrat. Entre els segles XV i XVI fou utilitzada com hospital de peregrins i posteriorment es convertí en capella del cementiri. Durant la Guerra del Francès es va utilitzar com a polvorí, el que va provocar moltes destrosses.

Vista del carrer Francesc Bartrina de Calella a l’encreuament amb el carrer de Jovara. Just a la cruïlla, a la dreta, destaca la capella de Sant Quirze i Santa Julita, anteriorment dedicada a sant Elm, patró dels mariners i els navegants. Al seu costat, carrer amunt, podem veure l’edifici de Can Bartrina. Aquesta antiga masia del segle XIV-XV presenta una façana amb finestres gòtiques i una torre, un pis més alta que la resta de l’edifici, amb matacans. Text a l’etiqueta a l’anvers: Calella. 15.

Interior de la capella del Col·legi del Sagrat Cor de Jesús amb l’altar al fons. Aquest col·legi es va fundar l’any 1880 en una vella fàbrica tancada de Manlleu. El primer director del centre va ser Enric Delaris, nom que després s'ha donat al carrer on s'ubica el col·legi. Actualment és l’escola concertada Sagrat Cor dels Germans de la Salle.

Vista de l’ermita de Sant Pau des de l’altra banda del riu Cardener. La capella de Sant Pau és un edifici religiós d’origen gòtic que es troba a l’actual barri de Sant Pau de Manresa. Va ser construïda l’any 1308, sota l’advocació de Sant Marc i Santa Bàrbara. Poc després s’hi va traslladar una leproseria. El desplaçament va estar causat per la fundació del monestir de Santa Clara (1322) en el lloc on es trobava el centre hospitalari. Al 1412, la capella va ser cedida pels consellers de la ciutat a uns ermitans de Montserrat, que van canviar-ne l’advocació per la de Sant Pau. Al segle XV, va instal·lar-s’hi un priorat cistercenc, a causa de l’arribada d’uns monjos del monestir de Santa Maria de Valldaura. Als voltants de l’any 1700, l’ermita i els seu entorn van ser comprats per la Companyia de Jesús. El 1767, amb l’expulsió de la Companyia de Jesús decretada pel rei Carles III, el conjunt fou confiscat per les autoritats reials, passant a mans particulars mitjançant subhasta. Text al revers: Manresa 25. San Pablo.

Vista de la carretera des de la Plaça Josep Maluquer i Salvador, antigament coneguda com a Plaça del Bestiar, a Granollers. A la dreta es pot veure la desapareguda capella de Sant Roc i a l'esquerra la Fonda Europa amb una bona colla de carros al seu davant. Text a l'etiqueta a l'anvers: 1.

Vista de la carretera des de la Plaça Josep Maluquer i Salvador, antigament coneguda com a Plaça del Bestiar, a Granollers. A la dreta es pot veure la desapareguda capella de Sant Roc i a l'esquerra la Fonda Europa amb una bona colla de carros al seu davant. La fotografia reprodueix una impressió fotogràfica.

Exvots o presentalles en un lateral de la capella dels Sants Metges, Sants Cosme i Sant Damià, al carrer de Corró de Granollers.

Altar de Sant Cosme i Sant Damià a la capella dels Sants Metges que hi havia al damunt del portal del carrer de Corró a Granollers.

Vista del carrer Sant Roc, de Granollers. Al final del carrer, a la dreta, la capella de Sant Roc i la casa dels Tagamanent, o casa del Conestable.

Vista del carrer de Corró a Granollers. Al fons, la capella dels Sants Metges, dedicada a l'advocació dels Sants Cosme i Damià. Aquesta capella es va construir damunt del portal del carrer de Corró l'any 1596 i va estar-hi fins l'any 1936.

Vista de la carretera des de la Plaça Josep Maluquer i Salvador, antigament coneguda com a Plaça del Bestiar. A la dreta es pot veure la desapareguda capella de Sant Roc i a l'esquerra la Fonda Europa.

Capella i restaurant de Sant Salvador a Santa Coloma de Farners.

Text a l'anvers: " O.S. 1799 25-9-929" Text al revers: "Salto El Run. Colonia de Seira. O.S. 1799 Capilla. Fachada a Campo y vista de la sacristía. 25-1-29 P" (La data que consta a l'anvers de la fotografia i la del revers no coincideixen)

Text a l'anvers: "O.S. 1797 25-1-929" Text al revers: "Salto El Run. Colonia Seira. O.S. 1979. Capilla. Testero al mesón Rico. 25-1-29 P"

10. Varis 10.5. Per identificar Exposició de quadres a l'interior de la capella de l'antic Hospital d'Esparreguera, al carrer Hospital

Capella del Convent de Montalegre, a la Conreria de Tiana. Text: Tiana Conreria. Convent Montalegre: Capella esglesia

Vista de prop de la capella monument de l’Asil de las “Hermanitas de los Pobres” situada al carrer Comte Borrell de Barcelona. 1919. Text: Asil ‘Hermanitas’ c. Borrell. Capella monument a prop. 1919

Vista llunyana de la capella monument de l’Asil de las “Hermanitas de los Pobres” situada al carrer Comte Borrell de Barcelona. 1919. Text: Asil ‘Hermanitas’ c. Borrell. Capella monument lluny. 1919

Entrada a la capella del castell de Requesens, al Pirineu Català. 20 d’abril de 1924. Text: 20 Abril. 1924. Pirineu Català. Part d’entrada a la capella del Castell de Requesens

Galeria Gòtica del Palau de la Diputació, actualment Palau de la Generalitat, a Barcelona. A l'esquerra podem veure les escales que pugen des del pati. A la dreta, la façana de la Capella de Sant Jordi. Text: 1932. 30 Octubre. Barcelona. Diputació. Galeria Gòtica vers l’indret de la capella de Sant Jordi.

Façana de la Capella de Sant Jordi al Palau de la Diputació, actualment Palau de la Generalitat, a Barcelona. Text: 1932. 13 Novembre. Barcelona. Diputació. Frontis Capella de Sant Jordi.