Carros a la Muralla del Carme, a Manresa, amb l'església parroquial de Sant Pere Màrtir al fons.

Vista de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l'Alba, coneguda com La Seu, des de la Baixada de la Seu, amb la porta d'entrada lateral.

Vista de la baixada del carrer de Sant Miquel des de la Plana de l'Om. A la dreta es pot veure el campanar de l'antiga església gòtica de Sant Miquel, enderrocada l'any 1936, i, també, en primer terme, a la dreta, el casal barroc de Ca l'Oller.

Vista de l'església parroquial de Santa Maria del Mar de Salou, construïda al segle XVIII i encara sense el modern campanar. Text al revers: 4. Salou. Iglesia. 167.

Vista de la plaça de la Puríssima Sang, de Reus. Destaca una font de pedra amb la pica circular a la qual s'aboquen quatre canelles i està centrada per una creu de terme, també de pedra. Tot està situat al damunt d'un reng d'escales també circular. Es va construir el 1779, segons la data que hi ha esculpida. La creu s'aixecava abans al camí de Riudoms. Al darrera si observa la façana i campanar de l'església Reial Congregació Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist o església de la Puríssima Sang. En el 1555 es fundà la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, la qual s'allotjà a l'església de Sant Pere fins al 1577, any en què es va començar l'edificació d'una petita església fora muralla, davant l'hospital, vora el camí de Valls. L'edifici antic es va refer i ampliar, i el 1703 es va posar la primera pedra, amb la benedicció de l'arquebisbe de Tarragona Josep Llinàs i Aznar. Text al revers: 157.

Vista del portal del Pont des del mateix antic pont del riu Negre. A l'esquerra l'absis de la catedral. Tex al revers: C. O. 13. Solsona. Portal del Puente.

Façana de l'església parroquial de la Concepció, a la plaça de la Immaculada Concepció, de Vilanova i la Geltrú. És una església d'una sola nau, amb capelles laterals comunicades i absis semicircular. És coberta amb volta de canó amb llunetes a la nau central, amb volta d'aresta a les laterals i amb semicúpula a l'absis. La façana és de composició simètrica, dividida en dos cossos horitzontals per una imposta. Al cos inferior es troba el portal, centrat, de mig punt i amb columnes llises coronades per capitells. Al cos superior s'obre una fornícula, centrada, amb la imatge de la Mare de Déu i hi ha un rellotge. Les quatre obertures petites que es distribueixen a la façana són de mig punt. El campanar, centrat, té base quadrada que passa a ser vuitavada i obertures lobulades. Està cobert per una cúpula apuntada. A l'interior hi ha pintures dels artistes vilanovins Martí Torrents i Alexandre de Cabanyes. L'edificació començà el 14 de maig de 1854 a uns terrenys propietat del sacerdot Mn. Antoni Marrugat. A partir d'aquesta data s'inicià l'obra, sufragada per subscripció pública, segons els plànols projectats per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta. El 4 d'octubre de 1859 el bisbe de la diòcesi, Josep Palau i Tèrmens, va beneir l'església, que en un principi era sufragània de la de Sant Antoni Abat. L'any 1867 se'n va delimitar l'extensió parroquial. L'acabament definitiu es produí l'any 1891, quan es va enllestir la façana i es va aixecar el campanar, que va ser projectat per l'arquitecte Buenaventura Pollés y Vivó.

Façana principal i campanar de l'església parroquial de Sant Antoni Abat, a la Plaça de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú. La primera església parroquial de Vilanova es va construir entre 1363 i 1400, substituint una antiga capella romànica. El campanar no es va començar fins el 1672 i es va enllestir el 1706, i és l'únic que s'ha conservat d'aquesta vella església, enderrocada el 1790 quan va ser substituïda per l'església actual. Aquesta, d'estil barroc, es va iniciar el 1734 i va ser beneïda el 1771, encara inacabada. Té planta basilical, amb tres naus i capelles entre els contraforts, presbiteri semicircular i deambulatori. La façana principal és obra de Josep Oriol i Bernadet, del 1877. Té quatre grans columnes que sostenen un frontó amb entaulament llis. Hi destaca l'escultura de Sant Antoni Abat, obra de Pau Carbonell. El temple resultà molt malmès el 1936 i posteriorment va ser restaurat.

Vista de Solsona nevada des de la carretera de Torà. Al centre de la imatge, destaca l'antiga església dels Caputxins de Solsona, actualment desapareguda. Al fons, dalt del turó, el Castellvell de Solsona.

Vista parcial de Sant Andreu de la Barca. Destaca l’església parroquial de Sant Andreu. D’origen medieval, l’edifici va ser remodelat al 1581, essent la torre del campanar l’únic element del segle XVI encara dempeus. L’església va ser completament reconstruïda al darrer terç del segle XIX seguint un estil historicista. Té una sola nau amb transsepte i cimbori i les capelles estan construïdes entre els contraforts laterals. La façana principal presenta un rosetó, resultat d'una composició de cercles, sobre la porta d'entrada amb arc de mig punt. Al fons, el riu Llobregat.

Vista parcial de la ciutat de Solsona. Destaca, al centre de la imatge, la catedral de Santa Maria de Solsona i, al fons, el castell de Castellvell al cim del turó del mateix nom. Text a l'etiqueta a l'anvers: 19. Text a l'etiqueta a l'anvers (en vertical): Vista general. Solsona.

Vista parcial de la ciutat de Solsona. Destaca, al centre de la imatge, la catedral de Santa Maria de Solsona i, a la dreta, el pont sobre el riu Negre. Al fons, el castell de Castellvell al cim del turó del mateix nom. Text a l’anvers: 2 Text a l’etiqueta a l’anvers: 1 Text a l’etiqueta a l’anvers (en vertical): Vista general. Solsona. Text al revers: 1 Solsona - Vista parcial. C. O. 2.

Vista de l'antiga façana de l'ermita de Sant Miquel amb la creu de terme al seu davant. Hi ha referències històriques d'aquesta ermita a l'any 1211 i més endavant a l'any 1344. Durant la guerra amb França el 1810, l'ermita es enderrocada; posteriorment l'any 1870 va ser reconstruïda novament sobre els antics fonaments. És considerada la més antiga de tota la muntanya de Montserrat.

Capella construïda al segle XVI a Montserrat. Va ser destruïda durant la Guerra del francès. Es va reedificar l’any 1858 i restaurar el 1907. Amb l’inici de la Guerra Civil espanyola, l’any 1936, va ser enderrocada.

L'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Montserrat es troba en l'extens jardí del monestir de Montserrat. Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 933, quan el comte Sunyer el va posar sota la tutela del monestir de Santa Maria de Ripoll, juntament amb les esglésies de Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere. Posteriorment va passar a dependre del monestir de Montserrat. Entre els segles XV i XVI fou utilitzada com hospital de peregrins i posteriorment es convertí en capella del cementiri. Durant la Guerra del Francès es va utilitzar com a polvorí, el que va provocar moltes destrosses.

Vista del carrer Raval de Santa Coloma de Farners. Destaca, en primer terme i a l’esquerra, la casa modernista Can de Prat. Al fons, podem veure l'església parroquial de Santa Coloma i la seva torre del campanar.

Vista general de Sant Vicenç de Castellet des de l'altra banda del riu Llobregat. Detaca, a l'esquerra i en primer terme, la fàbrica de Cal Soler. Va ser construïda entre 1867 (canal) i 1872 (fàbrica). Va ser la fàbrica més gran de Sant Vicenç de Castellet. Entre els edificis del nucli de població, sobresurt el campanar de l'església parroquial de Sant Vicenç.

Vista del carrer Francesc Bartrina de Calella a l’encreuament amb el carrer de Jovara. Just a la cruïlla, a la dreta, destaca la capella de Sant Quirze i Santa Julita, anteriorment dedicada a sant Elm, patró dels mariners i els navegants. Al seu costat, carrer amunt, podem veure l’edifici de Can Bartrina. Aquesta antiga masia del segle XIV-XV presenta una façana amb finestres gòtiques i una torre, un pis més alta que la resta de l’edifici, amb matacans. Text a l’etiqueta a l’anvers: Calella. 15.

Campanar annexa a l'església prioral de Sant Pere de Reus. És una torre hexagonal, de 12 metres d'amplada i 62 metres d'alçària, amb set plantes cobertes amb vota de creueria. Està coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles. Va ser encarregat el 1512 al mestre Font i a Benet Otger de Lió constructor de l'església. Les obres es van iniciar el 1520, al mateix lloc actual, al costat de l'església i força prop del Castell del Cambrer (castell de l'antic senyor de Reus). El 1543 es va consagrar l'església però el conjunt no estava del tot acabat. El campanar es va finalitzar el 1566 sota la direcció de mestre Domènec Sarobé. Al campanar de Reus s'hi puja des del cor de l'església de sant Pere, o bé per la casa del campaner, entrant aleshores pel Fossar Vell, per una porta oberta allà. A la clau de volta del tercer pis hi ha un dels escuts de la ciutat més antics dels que es conserven. Text al revers: 153.

Façana principal del Santuari de Nostra senyora de la Misericòrdia a la sortida de Reus en direcció a Cambrils, a la partida de les Forques Velles. La seva construcció fou acordada l'any 1592, amb motiu de l'aparició de la Verge a la pastora Isabel Besora. La primera ermita va ser dirigida pel mestre d'obres Damià Pallarès, que també va fer l'acabament del cor alt de l'església de sant Pere i el convent de carmelites descalços, després hospital de sant Joan. El 1602 es va traslladar al Santuari de Misericòrdia, en una solemne professó la imatge de la Mare de Déu dels Set Goigs, del segle XV, que es venerava a la Capella de Betlem al carrer de Monterols, construïda amb una deixa de l'espaser Miquel Vidal, cap al nou edifici situat al lloc on suposadament la Mare de Déu es va aparèixer a la pastoreta. Aquesta imatge va ser anomenada després de la Mare de Déu de Misericòrdia. Amb la imatge de la Verge dels Set Goigs es va portar a l'ermita el retaule de la Nativitat, del pintor Jaume Segarra que també estava a la Capella de Betlem. L'any 1652 hom decidí l'engrandiment de l'ermita, que fou completat el 1683. La construcció del cambril fou acabada l'any 1771. El 1812 les tropes napoleòniques van saquejar l'ermita i van cremar les relíquies de sant Pròsper, sant Vicenç i sant Victorià, portades des de les catacumbes romanes per la família Bofarull, molt venerades pels reusencs i que fins aquell moment havien acompanyat les imatges gràfiques de l'aparició. A partir d'aquell moment, desapareixen de les representacions. El 1867 s'inaugurà un rellotge a la façana principal. El 1878 es pavimentà l'ermita amb marbre blanc i negre, i el 1889 el presbiteri amb mosaic valencià. Del projecte de la façana, de Pere Caselles, sols s'ha fet el pòrtic amb columnes renaixentistes. El 1915 començaren les obres de reforma de la façana principal, que quedaren interrompudes l'any 1936. Text al revers: 151.

Vista parcial de Reus. Destaca la torre del campanar de l’església Prioral de Sant Pere. Text al revers. 154.

Vista parcial de Sant Andreu de la Barca. Destaca l’església parroquial de Sant Andreu. D’origen medieval, l’edifici va ser remodelat al 1581, essent la torre del campanar l’únic element del segle XVI encara dempeus. L’església va ser completament reconstruïda al darrer terç del segle XIX seguint un estil historicista. Té una sola nau amb transsepte i cimbori i les capelles estan construïdes entre els contraforts laterals. La façana principal presenta un rosetó, resultat d'una composició de cercles, sobre la porta d'entrada amb arc de mig punt. Al fons, el riu Llobregat. Text a l'etiqueta a l'anvers: 2.

Vista parcial de Sant Andreu de la Barca. Destaca l’església parroquial de Sant Andreu. D’origen medieval, l’edifici va ser remodelat al 1581, essent la torre del campanar l’únic element del segle XVI encara dempeus. L’església va ser completament reconstruïda al darrer terç del segle XIX seguint un estil historicista. Té una sola nau amb transsepte i cimbori i les capelles estan construïdes entre els contraforts laterals. La façana principal presenta un rosetó, resultat d'una composició de cercles, sobre la porta d'entrada amb arc de mig punt. Al fons, el riu Llobregat.

Vista de la Plaça dels Infants de Manresa, amb l'edifici de l'escorxador de Les Mandongueres (1910) encara en construcció. Al darrera es pot veure l'absis de la desapareguda església gòtica del Carme i l'angle de les muralles.

La Muralla del Carme de Manresa a l'alçada de la Plaça Sant Domènec. Es pot veure el campanar i l'absis de la desapareguda església parroquial de Sant Pere Màrtir. Als seus peus s'hi troba la caseta dels burots.