Vista de la baixada del carrer de Sant Miquel des de la Plana de l'Om. A la dreta es pot veure el campanar de l'antiga església gòtica de Sant Miquel, enderrocada l'any 1936, i, també, en primer terme, a la dreta, el casal barroc de Ca l'Oller.

Vista de l'església parroquial de Santa Maria del Mar de Salou, construïda al segle XVIII i encara sense el modern campanar. Text al revers: 4. Salou. Iglesia. 167.

Vista de la plaça de la Puríssima Sang, de Reus. Destaca una font de pedra amb la pica circular a la qual s'aboquen quatre canelles i està centrada per una creu de terme, també de pedra. Tot està situat al damunt d'un reng d'escales també circular. Es va construir el 1779, segons la data que hi ha esculpida. La creu s'aixecava abans al camí de Riudoms. Al darrera si observa la façana i campanar de l'església Reial Congregació Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist o església de la Puríssima Sang. En el 1555 es fundà la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, la qual s'allotjà a l'església de Sant Pere fins al 1577, any en què es va començar l'edificació d'una petita església fora muralla, davant l'hospital, vora el camí de Valls. L'edifici antic es va refer i ampliar, i el 1703 es va posar la primera pedra, amb la benedicció de l'arquebisbe de Tarragona Josep Llinàs i Aznar. Text al revers: 157.

Façana de l'església parroquial de la Concepció, a la plaça de la Immaculada Concepció, de Vilanova i la Geltrú. És una església d'una sola nau, amb capelles laterals comunicades i absis semicircular. És coberta amb volta de canó amb llunetes a la nau central, amb volta d'aresta a les laterals i amb semicúpula a l'absis. La façana és de composició simètrica, dividida en dos cossos horitzontals per una imposta. Al cos inferior es troba el portal, centrat, de mig punt i amb columnes llises coronades per capitells. Al cos superior s'obre una fornícula, centrada, amb la imatge de la Mare de Déu i hi ha un rellotge. Les quatre obertures petites que es distribueixen a la façana són de mig punt. El campanar, centrat, té base quadrada que passa a ser vuitavada i obertures lobulades. Està cobert per una cúpula apuntada. A l'interior hi ha pintures dels artistes vilanovins Martí Torrents i Alexandre de Cabanyes. L'edificació començà el 14 de maig de 1854 a uns terrenys propietat del sacerdot Mn. Antoni Marrugat. A partir d'aquesta data s'inicià l'obra, sufragada per subscripció pública, segons els plànols projectats per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta. El 4 d'octubre de 1859 el bisbe de la diòcesi, Josep Palau i Tèrmens, va beneir l'església, que en un principi era sufragània de la de Sant Antoni Abat. L'any 1867 se'n va delimitar l'extensió parroquial. L'acabament definitiu es produí l'any 1891, quan es va enllestir la façana i es va aixecar el campanar, que va ser projectat per l'arquitecte Buenaventura Pollés y Vivó.

Vista parcial de Sant Andreu de la Barca. Destaca l’església parroquial de Sant Andreu. D’origen medieval, l’edifici va ser remodelat al 1581, essent la torre del campanar l’únic element del segle XVI encara dempeus. L’església va ser completament reconstruïda al darrer terç del segle XIX seguint un estil historicista. Té una sola nau amb transsepte i cimbori i les capelles estan construïdes entre els contraforts laterals. La façana principal presenta un rosetó, resultat d'una composició de cercles, sobre la porta d'entrada amb arc de mig punt. Al fons, el riu Llobregat.

Vista de l'antiga façana de l'ermita de Sant Miquel amb la creu de terme al seu davant. Hi ha referències històriques d'aquesta ermita a l'any 1211 i més endavant a l'any 1344. Durant la guerra amb França el 1810, l'ermita es enderrocada; posteriorment l'any 1870 va ser reconstruïda novament sobre els antics fonaments. És considerada la més antiga de tota la muntanya de Montserrat.

Capella construïda al segle XVI a Montserrat. Va ser destruïda durant la Guerra del francès. Es va reedificar l’any 1858 i restaurar el 1907. Amb l’inici de la Guerra Civil espanyola, l’any 1936, va ser enderrocada.

L'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Montserrat es troba en l'extens jardí del monestir de Montserrat. Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 933, quan el comte Sunyer el va posar sota la tutela del monestir de Santa Maria de Ripoll, juntament amb les esglésies de Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere. Posteriorment va passar a dependre del monestir de Montserrat. Entre els segles XV i XVI fou utilitzada com hospital de peregrins i posteriorment es convertí en capella del cementiri. Durant la Guerra del Francès es va utilitzar com a polvorí, el que va provocar moltes destrosses.

Façana principal del Santuari de Nostra senyora de la Misericòrdia a la sortida de Reus en direcció a Cambrils, a la partida de les Forques Velles. La seva construcció fou acordada l'any 1592, amb motiu de l'aparició de la Verge a la pastora Isabel Besora. La primera ermita va ser dirigida pel mestre d'obres Damià Pallarès, que també va fer l'acabament del cor alt de l'església de sant Pere i el convent de carmelites descalços, després hospital de sant Joan. El 1602 es va traslladar al Santuari de Misericòrdia, en una solemne professó la imatge de la Mare de Déu dels Set Goigs, del segle XV, que es venerava a la Capella de Betlem al carrer de Monterols, construïda amb una deixa de l'espaser Miquel Vidal, cap al nou edifici situat al lloc on suposadament la Mare de Déu es va aparèixer a la pastoreta. Aquesta imatge va ser anomenada després de la Mare de Déu de Misericòrdia. Amb la imatge de la Verge dels Set Goigs es va portar a l'ermita el retaule de la Nativitat, del pintor Jaume Segarra que també estava a la Capella de Betlem. L'any 1652 hom decidí l'engrandiment de l'ermita, que fou completat el 1683. La construcció del cambril fou acabada l'any 1771. El 1812 les tropes napoleòniques van saquejar l'ermita i van cremar les relíquies de sant Pròsper, sant Vicenç i sant Victorià, portades des de les catacumbes romanes per la família Bofarull, molt venerades pels reusencs i que fins aquell moment havien acompanyat les imatges gràfiques de l'aparició. A partir d'aquell moment, desapareixen de les representacions. El 1867 s'inaugurà un rellotge a la façana principal. El 1878 es pavimentà l'ermita amb marbre blanc i negre, i el 1889 el presbiteri amb mosaic valencià. Del projecte de la façana, de Pere Caselles, sols s'ha fet el pòrtic amb columnes renaixentistes. El 1915 començaren les obres de reforma de la façana principal, que quedaren interrompudes l'any 1936. Text al revers: 151.

Vista parcial de Sant Andreu de la Barca. Destaca l’església parroquial de Sant Andreu. D’origen medieval, l’edifici va ser remodelat al 1581, essent la torre del campanar l’únic element del segle XVI encara dempeus. L’església va ser completament reconstruïda al darrer terç del segle XIX seguint un estil historicista. Té una sola nau amb transsepte i cimbori i les capelles estan construïdes entre els contraforts laterals. La façana principal presenta un rosetó, resultat d'una composició de cercles, sobre la porta d'entrada amb arc de mig punt. Al fons, el riu Llobregat. Text a l'etiqueta a l'anvers: 2.

Vista parcial de Sant Andreu de la Barca. Destaca l’església parroquial de Sant Andreu. D’origen medieval, l’edifici va ser remodelat al 1581, essent la torre del campanar l’únic element del segle XVI encara dempeus. L’església va ser completament reconstruïda al darrer terç del segle XIX seguint un estil historicista. Té una sola nau amb transsepte i cimbori i les capelles estan construïdes entre els contraforts laterals. La façana principal presenta un rosetó, resultat d'una composició de cercles, sobre la porta d'entrada amb arc de mig punt. Al fons, el riu Llobregat.

La Muralla del Carme de Manresa a l'alçada de la Plaça Sant Domènec. Es pot veure el campanar i l'absis de la desapareguda església parroquial de Sant Pere Màrtir. Als seus peus s'hi troba la caseta dels burots.

L'any 1878 va ser inaugurada l'església de Sant Josep de la Colònia Pons, un edifici qualificat com "la catedral de l'Alt Llobregat". Projectada per Josep Torres Argullol sota les directrius de Josep G. Pons és un edifici neogòtic que va ser fet en setze mesos. Text a l'etiqueta a l'anvers: Iglesia de la Colonia del Sr. Pons y Henrich. Pugireig.

Façana barroca de l'església parroquial gòtica de Santa Maria de Caldes de Montbui. Situada al centre del nucli urbà de Caldes de Montbui, a l'extrem meridional del centre històric, just al lloc on hi hagué el Portal de Barcelona. Davant de la porta principal del temple s'obre la plaça de l'Església, en el costat nord el carrer de Roma i la plaça de l'Om, i en el costat de llevant comença el carrer de Font i Boet. Degut al mal estat en que estava l'antiga església d'origen romànic l'any 1589 es van començar les obres d'aquesta nova església. En una primera fase de l'obra en foren arquitectes Joan i Antic Ponç (pare i fill) de Sant Feliu. El 1622 mancava encara la façana, diverses capelles laterals i la gran capella al capdavall de la nau, així com molts detalls interiors. De 1623 al 1678 quasi no es construí res, ja que hi havia una gran manca, tant de diners, com de personal. Més endavant s'enllestí el campanar començat 1614 i algunes capelles laterals. El 1679 el mestre de cases Miquel Fiter reprengué les obres d'una manera seriosa. Aquell mateix any el rei Carles II havia concedit a la vila una franquícia d'allotjament i contribució per poder acabar les obres de l'església. El 1699 fou enllestida la capella de la Santa Majestat. Mentrestant el projectista i escultor francès Pere Ruppin deixava començat el portal barroc que seguí el Calderí Pau Sorell coronant-ho amb l'escut de la vila el 1701. L'any 1714 el nou mestres d'obres Joan Fiter rematava els darrers detalls de l'edifici.

Dos grups d’infants a l’explanada davant de l’església parroquial de Santa Maria de Balsareny

Vista de l'església parroquial de Sant Vicenç de Castellet. D'estil neogòtic i planta basilical, va ser construïda per l'arquitecte Josep Torras Argullol entre 1879 i 1881. Durant els fets d'octubre de 1934, va ser cremada i es va reconstruir amb el seu aspecte actual entre 1934 i 1935.

Façana principal del Santuari del Sant Crist de Balaguer.

Plaça de l'església, a Martorell. Al fons podem veure l'església parroquial de Santa Maria. Al centre de la plaça hi ha una font monumental. A l'esquerra de la imatge es pot veure un home i un carro tirat per un ase. A la dreta, veiem una dona i un automòbil. Text: 1929. 30 Juny. Martorell. Plaça [cancel·lat: i] església.

Vista de la façana principal de l'església parroquial de Santa Maria, a Castelldefels. D'estil historicista, és obra de l'arquitecte Enric Sagnier. La seva construcció es van iniciar l'any 1903 i va ser consagrada l'any 1909. Va ser incendiada l'any 1936 i reconstruïda l'any 1948. Text: 1929, 26 Maig. Castelldefels. Església Nova. Fatxada.

Façana principal de l’església del Santuari de la Mare de Déu de Queralt. Destaca el campanar situat a l'esquerra. Text: 1931, 24 Maig. Fatxada de l’església de Queralt.

Santuari Vell a Meritxell, a la parròquia de Canillo del Principat d’Andorra. Text: 1930, 10 Agost. Vall d’Andorra. Santuari de Meritxell (1580 metres altitud). Perspectiva.

Masia i església de Santa Maria de Barberà amb oques al davant.

Vista de la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer a Folgueroles. Destaca en primer terme, a la dreta, el monument a Mossèn Cinto Verdaguer dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Pericas i Morros. Al fons, l’església parroquial de Santa Maria. Text: 1925, 25 Octubre. Folgaroles. Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer.