Un grup d'infants al voltant del monument al Pare Claret, a Sallent. Sant Antoni M. Claret, fill il·lustre de la vila, teixidor i mestre de telers en la seva joventut, rector de la parròquia, missioner de tot Catalunya i de les Illes Canàries, arquebisbe de Cuba, confessor de la reina Isabel II i de la cort reial dels Borbons, i pare del Concili Vaticà I, va ser homenatjat amb aquest monument aixecat al 1906 a la plaça Sant Antoni M. Claret.

Monument al Pare Claret, a Sallent. Sant Antoni M. Claret, fill il·lustre de la vila, teixidor i mestre de telers en la seva joventut, rector de la parròquia, missioner de tot Catalunya i de les Illes Canàries, arquebisbe de Cuba, confessor de la reina Isabel II i de la cort reial dels Borbons, i pare del Concili Vaticà I, va ser homenatjat amb aquest monument aixecat al 1906 a la plaça Sant Antoni M. Claret.

Altar barroc de l'esglèsia de Sant Ignasi, a Manresa.

Interior de l'edifici barroc de la Cova de Sant Ignasi, a Manresa.

Vista de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l'Alba, coneguda com La Seu, des de la Baixada de la Seu, amb la porta d'entrada lateral.

Vista de l'església parroquial de Santa Maria del Mar de Salou, construïda al segle XVIII i encara sense el modern campanar. Text al revers: 4. Salou. Iglesia. 167.

Altar del Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera, abans de la seva última remodelació l'any 1924. Aquest altar i la imatge de la Verge van desaparèixer el 1936. Els seus orígens són del segle XIII tot i que els primers documents certs que parlen de Rocaprevera són del 1402. El 18 de setembre de 1429 es va inaugurar la primera capella. El 1780 aquesta capella era vella i ruïnosa i necessitava una bona reparació, aleshores, el rector i la junta determinen enderrocar-la i construir-ne una de nova. S'hi treballà 25 anys i el 12 d'octubre de 1805 s'inaugurà el nou santuari. Transcorreguts 118 anys l'edifici s'enfonsava, llavors el capellà custodi i la junta, aconsellats per l'arquitecte diocesà, Josep Maria Pericas, decideixen demolir el temple vell i erigir-ne un de nou que s'inaugura el 21 de setembre de 1924. L'aplec anual, amb seguiment de gent de tot la vall del Ges, es celebra el tercer diumenge de setembre. Text al revers: _ F. T. Nº 3 _ Torelló _ Altar Rocaprevera.

Vista de la porta barroca de Sant Agustí de la catedral de Santa Maria de Solsona. Va substituir una antiga porta romànica i representa un Sant Agustí, en èxtasi, fet en pedra. Porta la data esculpida (1768) i al damunt un rellotge de sol.

Façana de l'església parroquial de la Concepció, a la plaça de la Immaculada Concepció, de Vilanova i la Geltrú. És una església d'una sola nau, amb capelles laterals comunicades i absis semicircular. És coberta amb volta de canó amb llunetes a la nau central, amb volta d'aresta a les laterals i amb semicúpula a l'absis. La façana és de composició simètrica, dividida en dos cossos horitzontals per una imposta. Al cos inferior es troba el portal, centrat, de mig punt i amb columnes llises coronades per capitells. Al cos superior s'obre una fornícula, centrada, amb la imatge de la Mare de Déu i hi ha un rellotge. Les quatre obertures petites que es distribueixen a la façana són de mig punt. El campanar, centrat, té base quadrada que passa a ser vuitavada i obertures lobulades. Està cobert per una cúpula apuntada. A l'interior hi ha pintures dels artistes vilanovins Martí Torrents i Alexandre de Cabanyes. L'edificació començà el 14 de maig de 1854 a uns terrenys propietat del sacerdot Mn. Antoni Marrugat. A partir d'aquesta data s'inicià l'obra, sufragada per subscripció pública, segons els plànols projectats per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta. El 4 d'octubre de 1859 el bisbe de la diòcesi, Josep Palau i Tèrmens, va beneir l'església, que en un principi era sufragània de la de Sant Antoni Abat. L'any 1867 se'n va delimitar l'extensió parroquial. L'acabament definitiu es produí l'any 1891, quan es va enllestir la façana i es va aixecar el campanar, que va ser projectat per l'arquitecte Buenaventura Pollés y Vivó.

Façana posterior de l'església parroquial de Sant Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú. És una església barroca i neoclassicista amb un campanar barroc separat de l'església. La façana de la plaça de les Neus, que és la que es pot veure en la imatge, té un cos avançat amb obertures ogivals i de mig punt, una única porta d'accés a l'interior del temple, una rosassa i un frontó triangular de coronament. L'any 1663 s'acordà la construcció d'aquest nou temple parroquial en substitució del del segle XIV. L'obra va començar per l'aixecament del campanar (1670-1706). Aquest es començà a bastir l'any 1671, un any després de realització del projecte per Fra Josep de la Concepció, i les obres foren supervisades per Joan Homs. El campanar es va edificar en tres fases: la primera etapa constructiva durà fins al 1674, un cop acabat el portal. La segona etapa es desenvolupà entre els anys 1686 i 1688, i l'any 1693 es va iniciar el darrer període constructiu que, després de diverses interrupcions, va concloure definitivament el 1706. Quan s'havia d'iniciar la construcció de l'església, la guerra de Successió ajornà l'obra, que no començà fins al 1734. El 1771 es va beneir, quan encara no era acabada. El 1790 es reprengué la construcció i s'enderrocà l'antic temple. Les obres es van interrompre de nou el 1800. Entre el 1826 i el 1830 es tornà a treballar i el 1831 es tornà a beneir, un cop acabades les naus. La façana s'acabà el 1879. Durant la guerra del 1936 l'edifici va sofrir greus destrosses. La reconstrucció s'inicià en acabar la guerra i es prolongà fins al 1977, amb la intervenció a aquesta façana de la plaça de les Neus.

Vista de l'antiga façana de l'ermita de Sant Miquel amb la creu de terme al seu davant. Hi ha referències històriques d'aquesta ermita a l'any 1211 i més endavant a l'any 1344. Durant la guerra amb França el 1810, l'ermita es enderrocada; posteriorment l'any 1870 va ser reconstruïda novament sobre els antics fonaments. És considerada la més antiga de tota la muntanya de Montserrat.

Capella construïda al segle XVI a Montserrat. Va ser destruïda durant la Guerra del francès. Es va reedificar l’any 1858 i restaurar el 1907. Amb l’inici de la Guerra Civil espanyola, l’any 1936, va ser enderrocada.

L'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Montserrat es troba en l'extens jardí del monestir de Montserrat. Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 933, quan el comte Sunyer el va posar sota la tutela del monestir de Santa Maria de Ripoll, juntament amb les esglésies de Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere. Posteriorment va passar a dependre del monestir de Montserrat. Entre els segles XV i XVI fou utilitzada com hospital de peregrins i posteriorment es convertí en capella del cementiri. Durant la Guerra del Francès es va utilitzar com a polvorí, el que va provocar moltes destrosses.

Vista de la Torre Vella, o de Carles V, datada l'any 1530. Text al revers: 166.

Interior de la capella del Col·legi del Sagrat Cor de Jesús amb l’altar al fons. Aquest col·legi es va fundar l’any 1880 en una vella fàbrica tancada de Manlleu. El primer director del centre va ser Enric Delaris, nom que després s'ha donat al carrer on s'ubica el col·legi. Actualment és l’escola concertada Sagrat Cor dels Germans de la Salle.

Campanar annexa a l'església prioral de Sant Pere de Reus. És una torre hexagonal, de 12 metres d'amplada i 62 metres d'alçària, amb set plantes cobertes amb vota de creueria. Està coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles. Va ser encarregat el 1512 al mestre Font i a Benet Otger de Lió constructor de l'església. Les obres es van iniciar el 1520, al mateix lloc actual, al costat de l'església i força prop del Castell del Cambrer (castell de l'antic senyor de Reus). El 1543 es va consagrar l'església però el conjunt no estava del tot acabat. El campanar es va finalitzar el 1566 sota la direcció de mestre Domènec Sarobé. Al campanar de Reus s'hi puja des del cor de l'església de sant Pere, o bé per la casa del campaner, entrant aleshores pel Fossar Vell, per una porta oberta allà. A la clau de volta del tercer pis hi ha un dels escuts de la ciutat més antics dels que es conserven. Text al revers: 153.

Façana principal del Santuari de Nostra senyora de la Misericòrdia a la sortida de Reus en direcció a Cambrils, a la partida de les Forques Velles. La seva construcció fou acordada l'any 1592, amb motiu de l'aparició de la Verge a la pastora Isabel Besora. La primera ermita va ser dirigida pel mestre d'obres Damià Pallarès, que també va fer l'acabament del cor alt de l'església de sant Pere i el convent de carmelites descalços, després hospital de sant Joan. El 1602 es va traslladar al Santuari de Misericòrdia, en una solemne professó la imatge de la Mare de Déu dels Set Goigs, del segle XV, que es venerava a la Capella de Betlem al carrer de Monterols, construïda amb una deixa de l'espaser Miquel Vidal, cap al nou edifici situat al lloc on suposadament la Mare de Déu es va aparèixer a la pastoreta. Aquesta imatge va ser anomenada després de la Mare de Déu de Misericòrdia. Amb la imatge de la Verge dels Set Goigs es va portar a l'ermita el retaule de la Nativitat, del pintor Jaume Segarra que també estava a la Capella de Betlem. L'any 1652 hom decidí l'engrandiment de l'ermita, que fou completat el 1683. La construcció del cambril fou acabada l'any 1771. El 1812 les tropes napoleòniques van saquejar l'ermita i van cremar les relíquies de sant Pròsper, sant Vicenç i sant Victorià, portades des de les catacumbes romanes per la família Bofarull, molt venerades pels reusencs i que fins aquell moment havien acompanyat les imatges gràfiques de l'aparició. A partir d'aquell moment, desapareixen de les representacions. El 1867 s'inaugurà un rellotge a la façana principal. El 1878 es pavimentà l'ermita amb marbre blanc i negre, i el 1889 el presbiteri amb mosaic valencià. Del projecte de la façana, de Pere Caselles, sols s'ha fet el pòrtic amb columnes renaixentistes. El 1915 començaren les obres de reforma de la façana principal, que quedaren interrompudes l'any 1936. Text al revers: 151.

Porta renaixentista de la façana principal de l'església prioral de Sant Pere de Reus. L'església és del segle XVI construïda damunt una antiga de romànica. La seva construcció va ser dirigida pel mestre d'obres de Lió, Benet Otger. Text al revers: 162.

Portalada gòtica de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers, destruïda l'any 1936. La fotografia reprodueix una impressió fotogràfica.

Portalada gòtica de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers, destruïda l'any 1936. Text a l'etiqueta a l'anvers: 3.

Altar de Sant Cosme i Sant Damià a la capella dels Sants Metges que hi havia al damunt del portal del carrer de Corró a Granollers.

Interior de l'església de Santa Maria de Caldes de Montbui. Al fons, a l'absis es pot veure l'antic altar. Text al revers: 10.

Altar del Santuari de la Mare de Déu a Santa Coloma de Farners.

Monument a Fra Andrés de Urdaneta a Ordizia. El conjunt, encercat per una reixa i quatre pilastres, es compon d’una estàtua, obra d’Isidoro Uribesalgo, i una base, dissenyada per l’arquitecte Manuel Echave, amb baix relleus i inscripcions en bronze. L’estàtua representa a al frare Andrés de Urdaneta evangelitzant a dos indígenes filipins (un situat a la seva esquerra dempeus i l’altra, a la seva dreta agenollat). Andrés de Urdaneta es conegut per descobrir i documentar la ruta a través de l’oceà Pacífic, des de Filipines a Acapulco, coneguda com a Ruta de Urdaneta o tornavolta. El monument es va inaugurar el 20 de setembre l’any 1904 i es trobava a la plaça major (plaza nagusia) d’Ordizia. Vint anys després va ser desplaçada a la Arboleda i, finalment, a principis dels anys 50, va tornar a trasllada a la seva ubicació actual a Gudarien Etorbidea. En aquests canvis de posició es van retirar les pilastres i la reixa. Text al revers: 2.