La pedrera de Nostra Senyora del Remei, també coneguda com a pedrera del Foment, del Farell o del Castellvell, va ser una antiga explotació d'extracció de pedra establerta fins a la primera meitat del segle XX a la muntanya del Farell a Caldes de Montbui. El conjunt del Castellvell està format per diversos elements. En primer lloc es troba el camí, anomenat camí del foment, empedrat amb llambordes que duu de la carretera que va de Caldes a Montmajor fins a l'edifici principal. Al final del camí, hi ha una caseta que alberga la balança de ferro i l’edifici principal. Entre aquest edifici i la pedrera trobem les restes de les casetes dels treballadors. Gràcies al trànsit rodat, la utilització de les llambordes per pavimentar els carrers es va estendre molt. Les pedreres de Caldes es van especialitzar en la producció de llambordes i gràcies al ferrocarril es va poder satisfer les necessitats de Barcelona i altres ciutats. La qualitat del granit de la muntanya del Farell la va convertir en la major pedrera de Catalunya. El moment de més activitat de la pedrera va ser als anys vint gràcies a l'obra pública que generà l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, arribant a tenir 500 treballadors. Degut a l'expansió de l'ús de l'asfalt la producció de llambordes va entrar en crisis i la pedrera va tancar el 1931. Es va tornar a treballar entre els anys 1939 i 1967 però mai van tenir més de 50 treballadors. La riuada de 1962 va suposar el seu tancament definitiu. A la imatge es poden veure picapedrers treballant el granit i carregant carros. Text al revers: 7.

c.1908 - c.1915

El Col·legi Samà de les Escoles Pies és un centre educatiu de Vilanova i la Geltrú inaugurat l'any 1879 a partir d'un llegat en herència que va deixar Salvador Samà i Martí l'any 1866. Els fons s'havien de dedicar a la construcció d'un col·legi regit pels pares escolapis. L'any 1876 l'ajuntament aprovà el projecte de creació del col·legi, la comunitat dels escolapis arribà a Vilanova el 1877 i van utilitzar un edifici provisional, ja amb el nom de Col·legi Samà, mentre els hereus de Salvador Samà procedien a construir l'actual. El 24 de setembre de 1879 s'inaugurà el nou edifici, obra de Jeroni Granell i Mundet. L'acabament de l'edifici es produí el 1884, segons consta a la inscripció de la torratxa. L'any 1984 es restauraren les façanes. La fotografia està presa des del Parc de Gumà i Ferran. En primer terme podem veure el llac del parc.

c.1908 - c.1915

Estació de Caldes de Montbui de la línia de Mollet a Caldes de Montbui, conegut popularment com "El Calderí". Inaugurat l'any 1880 tenia un recorregut total de 16 km. i cinc estacions: Mollet, Santa Perpètua de Mogoda, Gallecs, Palau de Plegamans i Caldes de Montbui. Va tancar l'any 1939.

c.1908 - c.1915

Vista de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l'Alba, coneguda com La Seu, des de la Baixada de la Seu, amb la porta d'entrada lateral.

c.1908 - c.1915

Vista de l'antiga façana de l'ermita de Sant Miquel amb la creu de terme al seu davant. Hi ha referències històriques d'aquesta ermita a l'any 1211 i més endavant a l'any 1344. Durant la guerra amb França el 1810, l'ermita es enderrocada; posteriorment l'any 1870 va ser reconstruïda novament sobre els antics fonaments. És considerada la més antiga de tota la muntanya de Montserrat.

c.1908 - c.1915

Vista del carrer Raval de Santa Coloma de Farners. Destaca, en primer terme i a l’esquerra, la casa modernista Can de Prat. Al fons, podem veure l'església parroquial de Santa Coloma i la seva torre del campanar.

c.1908 - c.1915

Vista general de Beasain amb les instal·lacions de la Sociedad Española de Construcciones Metálicas, futura CAF, en primer terme. L'any 1860 Domingo Goitia, Martín Usabiaga i José Francisco Arana es van associar per crear una empresa dedicada a la fabricació de ferro. Aquesta societat va ser l'origen de la "Fábrica de Hierros de San Martín", construïda a Beasain. Després de la tercera guerra carlina l'empresa va funcionar sota el nom de "Goitia y Compañía" i l'any 1882 va ser la primera fàbrica de l'estat que va iniciar la fabricació de fulla de llauna. El 1892 es va constituir "La Maquinista Guipuzcoana" per tal d'explotar la fàbrica de Beasain (la fabricació de fulla de llauna s'havia traslladat a Sestao) i fabricar material mòbil de ferrocarril i construccions mecàniques de tot tipus. Les instal·lacions ja ocupaben 70.000m2 de terreny a cavall dels municipis de Beasain, Ordizia i Lazkao. El 1901 es va crear a Bilbao, per iniciativa del Marqués de Urquijo, la "Sociedad Española de Construcciones Metálicas". La fàbrica de Beasain va ser incorporada a aquesta nova societat intensificant-se la seva especialització en la fabricació de vagons i material mòbil per ferrocarrils. L'any 1917, per fer front a l'alta demanda que tenia, es va formalitzar l'empresa Compañía Auxiliar de Ferrocarriles (CAF). La fotografia reprodueix una impressió fotogràfica. Text al revers: 1670

c.1908 - c.1915

L'anomenada Plaça d'Hèrcules, de Reus, a l'inici del camí de Salou, amb la font del mateix nom. Es veuen, encara, les piques i els brolladors utilitzats antigament com a font pública. La font i el monument a Hèrcules daten de 1857, moment de la seva inauguració. L'alcalde Francesc Subirà Parera va fer anivellar l'hort de l'antic convent de sant Francesc, enderrocà uns murs de tancament, una part de les dependències del convent de Sant Francesc, convertí la zona en espai públic, i hi situà la font. Segons l'historiador reusenc Pere Anguera, la font va ser feta en recordança del títol de "ciutat esforçada" guanyat per Reus el 1843. El basament és un element arquitectònic característic del s. XVIII, mentre que la talla de la figura, molt possiblement podria ser anterior. La seva primera ubicació va ser als jardins arbrats de la plaça de Sant Francesc. Després va quedar tancada al pati de l'Institut, quan la plaça es va convertir en camp d'esbarjo dels seus alumnes i quedà en un recinte privat, fins que se la va desplaçar a la situació actual quan es va reordenar el trànsit d'aquella zona amb la construcció d'una rotonda. L'edifici que si veu és el de l'Institut que inicialment ocupava l'antic convent dels frares franciscans, o Monestir de Jesús, que es va establir fora muralles el 1488. La reforma i extensió del convent començà el 1731 i durà uns 40 anys. Durant la Guerra del Francès va ser utilitzada com a presó i hospital de sang dels francesos. Acabada la guerra fou ocupat un altre cop pels franciscans. Va ser cremat en la revolta del 1835. El municipi va fer gestions perquè fos cedit per utilitzar-lo com a centre d'ensenyament. El pati del convent va ser transformat en plaça el 1857, actualment la plaça d'Hèrcules. L'hort va ser venut a uns particulars el 1844. L'església del convent va tornar-se a obrir al públic amb el nom de Sant Francesc. El primer centre d'ensenyament s'hi va establir el 1838. Des del 1869 es va transformar en Institut Lliure de Segon Ensenyament, i el 1870 els frares abandonaren l'anterior convent i va ser regit per l'Ajuntament. Va passar a l'Estat el 1903. El 1923 s'arranjà el claustre. El 20 de maig de 1925, s'inaugurà el jardí a l'entrada. A partir del 1954 es va denominar "Institut Gaudí", i des del 1975 se'l coneix oficialment com a Institut Salvador Vilaseca, ja que l'Institut Gaudí es traslladà a un nou edifici al Barri Gaudí. Text al revers: 163.

c.1900

Vista de la carretera des de la Plaça Josep Maluquer i Salvador, antigament coneguda com a Plaça del Bestiar, a Granollers. A la dreta es pot veure la desapareguda capella de Sant Roc i a l'esquerra la Fonda Europa amb una bona colla de carros al seu davant. La fotografia reprodueix una impressió fotogràfica.

c.1908 - c.1915

Vista del carrer Joan Prim, a l'alçada del carrer Torras i Bages, a Granollers. A l'esquerra, la casa modernista Miquel Blanxart i Estapé.

c.1908 - c.1915

Façana principal del balneari Vichy Catalan a Caldes de Malavella. L'any 1881 el Dr. Modest Furest i Roca, després de descobrir les saludables propietats de l'aigua Vichy Catalan, decideix construir aquest Hotel Balneari, de clara decoració modernista, que s'inaugura oficialment el 12 de juny de 1898.

c.1908 - c.1915

La imatge del Sant Crist de Balaguer és una escultura del s. XIV d’estil gòtic situada a l’església del Santuari del Sant Crist. La llegenda atribueix la seva talla a Nicodem, i la fa arribar a la ciutat a través del riu Segre. Va ser destruïda al juliol de 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. La imatge actual és una reproducció realitzada per Joaquim Ros i Bofarull i Josep Espelta Graciot als anys 40 del segle XX.

c.1910

Rambla d’Ègara, a Terrassa. Es pot veure en primer terme, a l’esquerra, la desapareguda Posada Buenavista, i al fons, a la dreta, el Vapor Aymerich Amat i Jover (actualment seu del MNACTEC) en construcció.

c. 1908

Vista de Manresa des del costat de l’edifici de la Cova de Sant Ignasi (visible parcialment a la dreta). En primer pla, a l’esquerra es veuen la fàbrica del Pont Vell i el Pont Vell. A la dreta, al fons, destaca la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, coneguda popularment com la Seu. Al centre de la imatge, veiem el riu Cardener i la passera metàl·lica que comunicava l'estació dels Ferrocarrils del Nord (actualment RENFE) amb la ciutat. A l’esquerra, al fons es veu l’estació de ferrocarrils de Manresa.

1910

Vista de l’indret del Polvorers, a les afores de Manresa. S'observa el riu Cardener, la fàbrica dels Polvorers, la farinera La Favorita, la via del tren (encara amb una única via) de Barcelona a Lleida per Manresa i, al fons, la Cova de Sant Ignasi.

1910

Vista de Manresa des del turó de Santa Caterina. Destaca al centre de la imatge la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, coneguda popularment com la Seu. En primer terme, veiem el riu Cardener i la passera metàl·lica que comunicava l'estació dels Ferrocarrils del Nord (actualment RENFE) amb la ciutat.

1910

Carrer del Born vist des de la Muralla del Carme, a Manresa. Al fons destaca la casa Torrents, coneguda com Ca la Buresa, a la dreta podem veure l'antiga caseta dels Burots i el mur de la desapareguda església de Sant Pere Màrtir, a l'esquerra, els antics magatzems Jorba.

1910

Segon misteri de glòria del Rosari Monumental de Montserrat, al Camí de la Santa Cova, al terme municipal de Collbató. És obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l'escultor Josep Reynés i Gurguí. El monument representa l’ascensió de Jesús i va ser una ofrena de Pere-Guerau Maristany i Oliver de l’any 1903.

c.1908 - c.1915

Capella de la Santa Cova a Montserrat, al terme de Collbató.

c.1908 - c.1915

Gran Café Restaurant al Monestir de Montserrat, a Monistrol de Montserrat. A l’esquerra es pot veure el portal d’entrada al monestir en obres.

c.1908 - c.1915

Vista del riu Balsareny. A l’angle superior esquerre, es pot veure la masia de la Faia. El conjunt de la Faia està format per la dita masia, la torre de Santa Magdalena o torre de Faia i la capella de Santa Magdalena. Text: Bagà - Bastareny. Vall dels Torrentols. Santa. Magdalena’l fons.

1910-1920

Vista del paisatge de muntanya de la serra de Queralt proper al Santuari de la Mare de Déu de Queralt en direcció a Berga. Text: 1931, 24 Maig. Penyes indret a Berga des de Queralt.

24/05/1931