Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • CAT MCTC 04 0 0000191.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Dones
    Estereoscòpia
    Ingnàsia
    Santuari
    Senyora Pineda
    Santuari del Miracle amb dos dones assentades en un banc davant edifici. 21 d’Abril de 1935. Text: 1935, 21 Abril. Santuari del Miracle. Ignàsia i Senyora Pineda.
    21/04/1935
  • CAT MCTC 09 0 0002556.tif
    Desconegut
    Colònia Cal Casas (Puig-reig)
    Colònia tèxtil
    El Llobregat (riu)
    Fàbrica
    Fàbrica tèxtil
    Riu
    Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es van construir durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig. S'hi arribà a construir la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges, però s'hi afegiren més serveis degut a la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Els orígens de Cal Casas són l'aprofitament d'un antic molí fariner. El vell molí fariner de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construir una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. L'any 1901, Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas va tancar les seves portes l'any 1968. Text a l'etiqueta a l'anvers: "Cal Casas". Fábrica de Hilados (cancel·lat:y tejidos) del Sr. Lorenzo Mata. Puigreig.
    c.1908 - c.1915
  • CAT MCTC 09 0 0002641.tif
    Desconegut
    Campana
    Campanar
    Rellotge
    Santuari
    Santuari de Nostra senyora de la Misericòrdia (Reus)
    Façana principal del Santuari de Nostra senyora de la Misericòrdia a la sortida de Reus en direcció a Cambrils, a la partida de les Forques Velles. La seva construcció fou acordada l'any 1592, amb motiu de l'aparició de la Verge a la pastora Isabel Besora. La primera ermita va ser dirigida pel mestre d'obres Damià Pallarès, que també va fer l'acabament del cor alt de l'església de sant Pere i el convent de carmelites descalços, després hospital de sant Joan. El 1602 es va traslladar al Santuari de Misericòrdia, en una solemne professó la imatge de la Mare de Déu dels Set Goigs, del segle XV, que es venerava a la Capella de Betlem al carrer de Monterols, construïda amb una deixa de l'espaser Miquel Vidal, cap al nou edifici situat al lloc on suposadament la Mare de Déu es va aparèixer a la pastoreta. Aquesta imatge va ser anomenada després de la Mare de Déu de Misericòrdia. Amb la imatge de la Verge dels Set Goigs es va portar a l'ermita el retaule de la Nativitat, del pintor Jaume Segarra que també estava a la Capella de Betlem. L'any 1652 hom decidí l'engrandiment de l'ermita, que fou completat el 1683. La construcció del cambril fou acabada l'any 1771. El 1812 les tropes napoleòniques van saquejar l'ermita i van cremar les relíquies de sant Pròsper, sant Vicenç i sant Victorià, portades des de les catacumbes romanes per la família Bofarull, molt venerades pels reusencs i que fins aquell moment havien acompanyat les imatges gràfiques de l'aparició. A partir d'aquell moment, desapareixen de les representacions. El 1867 s'inaugurà un rellotge a la façana principal. El 1878 es pavimentà l'ermita amb marbre blanc i negre, i el 1889 el presbiteri amb mosaic valencià. Del projecte de la façana, de Pere Caselles, sols s'ha fet el pòrtic amb columnes renaixentistes. El 1915 començaren les obres de reforma de la façana principal, que quedaren interrompudes l'any 1936. Text al revers: 151.
    c.1908 - c.1915
  • CAT MCTC 09 0 0002623.tif
    Desconegut
    Altar
    Altar del Santurari de la Mare de Déu de Rocaprevera
    Mare de Déu
    Santuari
    Santurari de la Mare de Déu de Rocaprevera (Torelló)
    Verge Maria
    Altar del Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera, abans de la seva última remodelació l'any 1924. Aquest altar i la imatge de la Verge van desaparèixer el 1936. Els seus orígens són del segle XIII tot i que els primers documents certs que parlen de Rocaprevera són del 1402. El 18 de setembre de 1429 es va inaugurar la primera capella. El 1780 aquesta capella era vella i ruïnosa i necessitava una bona reparació, aleshores, el rector i la junta determinen enderrocar-la i construir-ne una de nova. S'hi treballà 25 anys i el 12 d'octubre de 1805 s'inaugurà el nou santuari. Transcorreguts 118 anys l'edifici s'enfonsava, llavors el capellà custodi i la junta, aconsellats per l'arquitecte diocesà, Josep Maria Pericas, decideixen demolir el temple vell i erigir-ne un de nou que s'inaugura el 21 de setembre de 1924. L'aplec anual, amb seguiment de gent de tot la vall del Ges, es celebra el tercer diumenge de setembre. Text al revers: _ F. T. Nº 3 _ Torelló _ Altar Rocaprevera.
    c.1908 - c.1915
  • CAT MCTC 04 0 0000190.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Església
    Església Vella de Sant Vicenç (Tossa de Mar)
    Estereoscòpia
    Mar
    Mediterrània (mar)
    Muralla
    Platja
    Platja de la Mar Menuda (Tossa de Mar)
    Recinte emmurallat i castell de Tossa (Tossa de Mar)
    Sa Platja (Tossa de Mar)
    Torre
    Torre de les Hores (Tossa de Mar)
    Torre de l'Homenatge (Tossa de Mar)
    Torre del Codolar (Tossa de Mar)
    Torre del Rellotge (Tossa de Mar)
    Torre d'en Joanàs (Tossa de Mar)
    Vila Vella de Tossa (Tossa de Mar)
    Vista del recinte emmurallat i castell de Tossa, també anomenat Vila Vella de Tossa. Destaquen, en el transcurs de la muralla, les tres torres principals del recinte: la del Codolar o de l’Homenatge, en primer terme, la del Rellotge o de les Hores, a l’esquerra, i la d’en Joanàs, al fons. A l’angle superior dret de la imatge podem veure l’església vella de Sant Vicenç. Al fons veiem el mar amb Sa Platja a l’esquerra i la platja de la Mar Menuda al fons. Text: 1926, 26 Setembre. Tossa. Vista general de Vila Vella.
    26/09/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000189.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Barca
    Barques
    Emmbarcació
    Església
    Església Vella de Sant Vicenç (Tossa de Mar)
    Estereoscòpia
    Far
    Far de Tossa (Tossa de Mar)
    Platja
    Recinte emmurallat i castell de Tossa (Tossa de Mar)
    Sa Platja (Tossa de Mar)
    Torre
    Torre d'en Joanàs (Tossa de Mar)
    Vila Vella de Tossa (Tossa de Mar)
    Embarcacions a Sa platja, a Tossa de Mar. Al fons, podem veure el recinte emmurallat i castell de Tossa, també anomenat Vila Vella de Tossa. D’aquest conjunt sobresurt a l’esquerra la torre d’en Joanàs i una mica més a la dreta l’església vella de Sant Vicenç. A dalt de tot, a la dreta, podem veure el far de Tossa.. Text: 1926, 26 Setembre. Tossa. Platja i muralla.
    26/09/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000188.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Estereoscòpia
    Far
    Far de Tossa (Tossa de Mar)
    Mediterrània (mar)
    Platja
    Recinte emmurallat i castell de Tossa (Tossa de MAr)
    Sa Platja (Tossa de Mar)
    Vila Vella de Tossa (Tossa de Mar)
    Vista general de Tossa de Mar. A la dreta, veiem el nucli de població i Sa Platja. A l’esquerra, destaca el recinte emmurallat i castell de Tossa, també anomenat Vila Vella de Tossa. Sobre aquest, veiem el far de Tossa. Text: 1926, 26 Setembre. Tossa. Platja i panoràmica.
    26/09/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000187.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Estereoscòpia
    Mediterrània (mar)
    Muralla
    Platja
    Platja de la Mar Menuda (Tossa de Mar)
    Recinte emmurallat i castell de Tossa (Tossa de Mar)
    Torre
    Torre d'en Joanàs (Tossa de Mar)
    Vila Vella de Tossa (Tossa de Mar)
    Vista des del recinte emmurallat i castell de Tossa també conegut com a Vila Vella de Tossa. En un primer terme veiem una part de la muralla amb una de les torres a l’esquerra i la Torre d’en Joanàs a la dreta. Seguidament, veiem el mar amb la platja de la Mar Menuda al fons. Text: 1926, 26 Setembre. Tossa. Torra i platja.
    26/09/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000186.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Església
    Església de Sant Vicenç (Tossa de Mar)
    Estereoscòpia
    Recinte emmurallat i castell de Tossa (Tossa de Mar)
    Torre d'en Joanàs (Tossa de Mar)
    Vila Vella de Tossa (Tossa de Mar)
    L’església vella de Sant Vicenç al recinte emmurallat i castell de Tossa, també anomenat Vila Vella de Tossa. A l’esquerra es pot veure la torre d’en Joanàs. Text: 1926, 26 Setembre. Tossa. Església Vila Vella.
    26/09/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000185.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Dones
    Estereoscòpia
    Ignàsia
    Recinte emmurallat i castell de Tossa
    Torre
    Torre de les Hores (Tossa de Mar)
    Torre del Rellotge (Tossa de Mar)
    Vila Vella de Tossa
    Ignàsia, esposa de Josep Forns i Olivella, asseguda a prop de la torre del Rellotge (o de les Hores), visible al fons, del recinte emmurallat i castell de Tossa, també conegut com a Vila Vella de Tossa. Text: 1926, 26 Setembre. Tossa. Torre d’entrada vila vella.
    26/09/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000182.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Claustre
    Estereoscòpia
    Monestir
    Monestir de Santa Maria de l'Estany
    Pòrtic
    Porxo
    Claustre del monestir de Santa Maria de l’Estany. El claustre és de planta quadrada amb quatre galeries de deu arcs que reposen sobre nou parells de columnes excepte als angles. El sostre és embigat, tot i que abans sembla que era amb volta. Originàriament, el claustre tenia dos pisos. El superior va ser suprimit en la restauració duta a terme els anys 1948-58, i novament refet, en un llenguatge arquitectònic totalment diferent, els anys 1981-83. Text: 1926, 14 Febrer. Claustres (frontis de l’escala al primer pis) de Santa Maria de l’Estany.
    14/02/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000184.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Claustre
    Estereoscòpia
    Monestir
    Monestir de Santa Maria de l'Estany
    Portal
    Pòrtic
    Porxo
    Sarcòfag
    Claustre del monestir de Santa Maria de l’Estany. El claustre és de planta quadrada amb quatre galeries de deu arcs que reposen sobre nou parells de columnes excepte als angles. El sostre és embigat, tot i que abans sembla que era amb volta. Originàriament, el claustre tenia dos pisos. El superior va ser suprimit en la restauració duta a terme els anys 1948-58, i novament refet, en un llenguatge arquitectònic totalment diferent, els anys 1981-83. A la paret de la dreta podem veure un sarcòfag i al fons un portal gòtic. Text: 1926, 14 Febrer. Bella claustrada (part sarcòfags) de Santa Maria de l’Estany.
    14/02/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000183.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Absis
    Campanar
    Església
    Estereoscòpia
    Monestir
    Monestir de Santa Maria de l'Estany
    Vista parcial des de l’absis de l’església del monestir de Santa Maria de l’Estany. Text: 1926, 14 Febrer. Absis de Santa Maria de l’Estany.
    14/02/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000181.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Estereoscòpia
    L'Estany
    Monestir
    Monestir de Santa Maria de l'Estany
    Vista llunyana del monestir de Santa Maria i del la població de l'Estany. Text: 1926, 14 Febrer. Panoràmica de Santa Maria de l’Estany.
    14/02/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000180.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Catedral
    Catedral de Santa Maria (Tarragona)
    Estereoscòpia
    Gòtic
    Portal
    Rosassa
    Rosetó
    Façana principal de la catedral de Santa Maria de Tarragona. Text: 1926, 8 Agost. Tarragona. Fatxada catedral.
    08/08/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000179.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Arc
    Catedral
    Catedral de Santa Maria (Tarragona)
    Claustre
    Estereoscòpia
    Gòtic
    Pòrtic
    Porxo
    Romànic
    Vista del claustre de la catedral de Santa Maria de Tarragona. L’estructura és romànica fins als arcs dels pòrtics i gòtica a partir d’aquest nivell. Cada costat del claustre té sis grans arcs apuntats sota els quals trobem tres arcs de mig punt sobre columnes bessones. Text: 1926, 8 Agost. Tarragona. Claustres catedral.
    08/08/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000178.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Escultura
    Estàtua
    Estereoscòpia
    Ferrer i Galzeran, Feliu
    Llúria, Roger de
    Monument
    Monument a Roger de Llúria (Tarragona)
    Salas i Ricomà, Ramon
    Monument a Roger de Llúria a la Rambla Nova de Tarragona. El monument és obra de l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà i de l’escultor Feliu Ferrer i Galzeran. Està format per una gran pilastra amb escenes de batalles als seus quatre costat. A sobre seu, trobem l’escultura en bronce de l’almirall Roger de Llúria. Text: 1926, 8 Agost. Tarragona. Monument a Roger de Llúria.
    08/08/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000177.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Dones
    Estereoscòpia
    Homes
    Ignàsia
    Monument
    Monument funerari
    Torre
    Torre dels Escipions (Tarragona)
    Tres homes i una dona davant de la Torre dels Escipions, a Tarragona. La dona, la segona des de l’esquerra, és Ignàsia, esposa de Josep Forns i Olivella. La Torre dels Escipions és un monument funerari romà en forma de torre construït durant la primera meitat del segle I dC. situat a prop de l’antiga Via Augusta. Text: 1926, 8 Agost. Tarragona. Torra d'els Scipions. Monument Nacional.
    08/08/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000174.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Arbúcies
    Campanar
    Carrer
    Carrer de la Pietat (Arbúcies)
    Església
    Església parroquial de sant Quirze i Santa Julita (Arbúcies)
    Estereoscòpia
    Les Agudes (cim)
    Riera
    Riera d'Arbúcies
    Vista d’Arbúcies des del carrer de La Pietat. En primer terme, podem veure la riera d’Arbúcies que travessa la població. Entre els edificis, sobresurt, al centre de la imatge, el campanar de l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita. Al fons, s’observa el cim de Les Agudes. Text: 1926, 24 Setembre. Arbúcies - des el carrer de La Pietat - (al fons Les Agudes)
    24/09/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000176.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Arbúcies
    Església
    Església parroquial de Sant Quirze i santa Julita (Arbúcies)
    Estereoscòpia
    Riera
    Riera d'Arbúcies
    Vista d’Arbúcies entre arbres. Destaca, al centre de la imatge, l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita. En primer terme, la riera d’arbúcies. Text: 1926, 24 Setembre. Arbúcies - entre arbreda i riera -.
    24/09/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000175.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Arbúcies
    Estereoscòpia
    Plaça
    Plaça de la Constitució (Arbúcies)
    Plaça de la Vila (Arbúcies)
    Pòrtic
    Porxada
    Porxo
    Voltes de la plaça de la Vila (Arbúcies)
    Vista de l’interior de la porxada de la plaça de la Constitució d’Arbúcies, actualment plaça de la Vila. Text: 1926, 24 Setembre. Arbúcies. Pòrtics plaça Constitució.
    24/09/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000173.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Arbres
    Dones
    Estereoscòpia
    Ignàsia
    Xiprer
    Retrat de cos sencer d’Ignàsia, esposa de Josep Forns i Olivella, en un camí vorejat de xiprers a prop de la capella dels Sants Apòstols, al monestir de Santa Maria de Montserrat. Text: 1926, 23 Maig. Montserrat. Ignàsia en xiprès - ermita dels Apòstols -.
    23/05/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000172.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Dones
    Estereoscòpia
    Ignàsia
    Monestir
    Monestir de Santa Maria de Montserrat (Monistrol de Montserrat)
    Portal
    Ignàsia, esposa de Josep Forns i Olivella, a un dels portals del monestir de Santa Maria de Montserrat. Text: 1926, 23 Maig. Montserrat. Ignàsia en portalada cap als horts.
    23/05/1926
  • CAT MCTC 04 0 0000171.tif
    Forns i Olivella, Josep
    Dones
    Estereoscòpia
    Ingàsia
    Sant Cugat
    Retrat de cos sencer d’Ignàsia, esposa de Josep Forns i Olivella, en un camp. La dona subjecta amb la seva mà esquerra un ram de plantes i/o flors. En el mateix braç porta penjat una bossa. Al fons, es pot veure la ciutat de Sant Cugat del Vallès. Text: 1926, 27 Juny. Panoràmica (al lluny) de Sant Cugat del Vallès - Ignasia -.
    27/06/1926